VISCA CATALUNYA !

Porto molt poc temps en Europa i encara que hi hagin hagut coses que em van costar, en vaig aprendre unes altres a gran velocitat. Visc a Catalunya, un bonic país, situat just a sobre dels Aires Valencians, al sud-est del País Basc, a sota dels alts i freds Pirineus y mig circumval•lat pel mar mediterrani.

He vist moltes coses per la televisió, he llegit moltes coses als diaris i la tafanera que sóc ja se n’ha enterrat de totes les mogudes i de tot el que passa aquí a Espanya. Sé que moltes regions espanyoles estan molestes pel patriotisme català. Però per què?
Els catalans son patriòtics. Defensen la seva terra, defensen la seva llengua, defensen la seva cultura, defensen allò que és seu. Però moltes vegades, les informacions que arriben son mal interpretades i això gènera odi regional.

Jo admiro el patriotisme català.

Admiro que un català digui que s’ha de parlar català. Admiro els catalans per fer de Catalunya una nació, un país. Admiro els catalans que prevalen, abans que tot, lo seu. Admiro els catalans que fora de les seves terres, s’encenen quan algú parla malament de la seva gent. Admiro els catalans que son catalans, patriotes fins el final. Catalans que estimen la seva terra, catalans que estimen la seva llar, catalans que estimen el seu menjar, catalans que estimen la seva gent.
Admiro tot això perquè jo he descobert el que és realment el patriotisme aquí a Catalunya i m’agrada. Un sentiment net i pur que neix des de molt endins. Jo ni sabia que alguna cosa així existia. I nosaltres, pobres dahomeensos, que ens pensàvem que ser patriòtic era saber una estrofa del himne nacional.
Admiro el patriotisme català i penso que si els africans, fóssim més catalans, la nostra història avui, seria una altre. Nosaltres no som tan patriòtics. Mai ho hem estat amb tanta consciencia. Ens hem deixat sempre regir per les lleis dels blancs.

En la nostre Història, la del Dahomey, va haver una època en la que les nostres llengües vernacles estaven prohibides i es castigaven als que les parlaven a l’escola. Entenc que era o és una metodologia pedagògica sana, per a inculcar-nos l’ idioma dels blancs considerat oficial. Però calia deixar els nostres de banda? I molta gent renega de les seves pròpies llengües o dialectes perquè és més “chic” parlar francès o qualsevol altre idioma de blancs. Com ha de ser “chic”? si ens coneixem tots i sabem en quines condicions penoses vivim.

La falta de patriotisme ja era evident en l’època dels colons. Com vàrem poder no lluitar per defensar les nostres terres? Com vàrem poder no lluitar per defensar les nostres riqueses? Com vàrem poder no lluitar per la nostra autonomia, la nostra cultura, els nostres drets...? I lo pitjor és que desprès de tot això ens vanem de gaudir de les pràctiques europees. Què passa? Es que tenim orxata en les venes? Els negres, som massa conformistes. Encara que en el país de les amazones, en el antic Dahomey, hi va haver un rei, el rei Behanzin, un dels únics reis nacionalistes que va dir “No” a tot.


No a la entrada de colons.
No al robatori de les nostres terres.
No al maltractament infligit a la nostra gent.
No a la venta d’esclaus.

Els hi va dir als colons, que ja teníem les nostres lleis, les nostres costums, que ja vivíem en harmonia i que no necessitàvem ni fusells, ni pintes, ni miralls a canvi d’homes esclaus. Behanzin va haver de lluitar amb un exèrcit de dones, les amazones del Dahomey per recuperar allò que era nostre. Ràpidament el van capturar, deportar i empresonar fora del seu propi país. Behanzin va morir exiliat. I crido. Amb quin dret van venir aquells francesos als feliços poblets, apropiant-se de tot amb l’excusa de la falta de civilització?!
I igual que aquell rei, van haver-hi molts altres patriotes, anteriors i posteriors lluitant sols contra tot. Ja ho va dir Behanzin. “Es realment victoriós, l’home que s’ha quedat sol, però que segueix lluitant en el seu cor..” Recordem Thomas Sankara, El hadj Omar, Soundjata Keïta, Samori Touré, Bio Guerra, Lumumba, El Saddath, i com no, Mandela.
Grans noms de grans homes. Lluitadors patriòtics, als que s’han d’afegir grans escriptors que en un intent de inculcar-nos una mica de patriotisme ens explicaven les històries de lluitadors com “Bakayoko” del llibre “Les bouts de bois de Dieu” de Sembène Ousmane. Quantes vam sospirar per Bakayoko? Quants vam sentir ràbia al llegir aquella bufetada magistral que va propinar Dejean, el cap blanc al nostre Bakayoko? Però aquesta ràbia se n’anava tancant la tapa d’aquell llibre. Orxata és el que tenim a les venes. Orxata o suc de carbassó. Es que sinó, no ho entenc. On és aquest sentiment de furor i de santa còlera que tenien les amazones? On són aquests ànims de patriotisme?

Si hi hagués hagut més “Bakayoko” o més reis com aquell rei nacionalista o si tots nosaltres africans ens deixéssim envair per aquest sentiment català, les nostres fronteres no serien avui unes línies rectes i antinaturals, marcades amb regle i els nostres països repartits com llaminadures sense cap vot nostre.
Mai hem defensat el nostre idioma. Mai hem defensat les nostres riqueses i seguim sent pobres, tot i que subministrem matèries primeres a molts països. Mai hem defensat res. Ja ens va bé viure amb les costums dels altres, deixant de banda les nostres que van desapareixent poc a poc. Només ens enorgullim de noms de grans patriotes africans, i el nostre orgull es queda en un patètic orgull.

El africans hauríem de ser més catalans.

No conec en profunditat la història de Catalunya, però estic segura de que qui defensa la seva terra, ho fa perquè en algun moment, el van privar dels seus drets com a propietari d’aquesta terra o d’allò que és seu.
Jo admiro el patriotisme català.

I es que quan has provat el pa amb tomàquet i la crema catalana, quan ja has vist les valls verdes del nord de Catalunya, la amabilitat de les avies catalanes i el riure català que porta impregnat calor, presència, tenacitat i una mica de tossuderia, doncs només et queda inflar el teu pulmó i cridar “Visca Catalunya !”.

Tant de bo fóssim tots així de patriòtics. Jo admiro el patriotisme català.

http://yaivi.blogspot.com